La Primera Guerra Mundial fou més que una guerra, va significar un dels traumes més grans i devastadors als quals s’ha enfrontat mai el món. El que va començar amb una embranzida donada per un romàntic somni de lluita i sentiments nacionals, acabar convertint-se en una massacre que va partir el món a bocins. 

​

L’art es convertí en una ombra que ballava al mateix ritme del conflicte. La visió tradicional del món s’esfondrava i les avantguardes creixien per demostrar que tot esquema convencional ja no servia, que tota visió del món abans del conflicte formava part d’un passat ara llunyà. 

​

Moviments com el dadaisme sorgia per fer que el món occidental es replantegés la seva idea de civilització, en plena decadència dels grans imperis colonials. El surrealisme va cercar fer una profunda revisió i sobretot una revisió crítica dels horrors i les cicatrius causats per la Gran Guerra. 

​

Tot i que el cubisme va continuar durant aquest període, els artistes cubistes van rebutjar el conflicte bèl·lic com a tema. Però la seva influència com a moviment artístic va tenir un paper rellevant durant la Gran Guerra, més com aplicació pràctica a la causa bèl·lica. Norman Wilkinson, pintor i il·lustrador britànic   que va servir a la Royal Navy, va tenir la idea d'aplicar les tècniques cubistes als vaixells militars, i és així com va néixer el Dazzle camouflage. L'objectiu de la tècnica no era fer desaparèixer els vaixells al mar per complet, sinó confondre l’enemic,  trencant les seves formes, de tal manera que confonia als oficials dels submarins que els estaven observant amb el periscopi. 

​