La matinada de l’onze de novembre del 1918, es posaren fi a les hostilitats entre els països aliats i Alemanya amb la firma de l’armistici de Compiègne, el primer pas en la construcció de la pau.

 

Després d’una guerra devastadora –amb importants pèrdues demogràfiques, una gran destrucció material i  intenses transformacions socials- la I Guerra Mundial arribava a la seva fi i es feia necessària la firma d’un conjunt de tractats entre els països implicats en els quals s’establiren els termes de la pau. Aquests tractats, com el de Versalles, Saint-Germain, Neully, Trianon i Sèvres, serviren per establir unes noves fronteres europees i unes noves relacions econòmiques entre els països que s’havien enfrontat: l’Imperi Austrohongarès i l’Imperi Otomà quedaren dissolts i van quedar reemplaçats per tota una sèrie de nous estats principalment als Balcans i al Bàltic.

 

De tots els tractats, el Tractat de Versalles fou el de major transcendència, ja que plantejà la situació en què quedava l’Alemanya vençuda amb un ànim de revenja i el tema bàsic de la reconstrucció d’Europa. El president francès Georges Clemenceau, el britànic Lloyd George, el nord-americà Woodrow Wilson i l’italià Orlando van ser les quatre figures polítiques clau en relació a aquest tractat. Mentre que el president nord-americà Woodrow Wilson volia establir en les relacions internacionals la comprensió i la concòrdia perquè  no es tornés a repetir un conflicte com el que es deixava enrere, Clemenceau s’erigí com el principal defensor d’un tracte dur als alemanys, que van parlar d’un "Diktat", ja que havien d’acceptar forçosament unes clàusules humiliants i demolidores sense possibilitat de ser escoltats.

​