La Primera Guerra Mundial també fou coneguda com la “guerra en la qual l’art prengué les armes”, una forma d’expressar una de les tantes realitats cruels i devastadores d’aquell conflicte. 

​

L’esperit nacional, el sentiment d’èpica i el sentit de l’honor de participar en un conflicte venut com la gran guerra romàntica, va empènyer a milers d’artistes a deixar les seves eines i el seu art per allistar-se de forma voluntària, per defensar els valors que falsament creien lligats a la Gran Guerra.

​

Molts d’altres van ser arrossegats per les lleves forçoses i empesos a una carnisseria de la qual no volien saber res i en molts casos ni tan sols eren capaços d’entendre.

​

Portats per la dolça cançó de l'èpica romàntica i de sentiment nacional o per les obligacions imposades pels grans imperis per tal de poder conservar el seu poder i les seves hegemonies, la Primera Guerra Mundial va suposar un trauma per a milers d’artistes, un tràngol que va canviar les seves mentalitats, les seves visions de la raça humana i també les seves obres. Des de l'antimilitarisme del pintor alemany Otto Dix fins al fervor per la guerra de l’italià Filippo Tommaso Marinetti, un dels fundadors del futurisme i que va acabar abocat al feixisme de Mussolini; les conseqüències de la guerra en els artistes com a persones i éssers humans tingué una cosa en comú: fou devastadora.