A començaments del segle XXI, i sense deixar de tenir en compte totes les aportacions anteriors pel que fa l’estudi militar, diplomàtic, social, econòmic i cultural, s’ha anat desenvolupant en la historiografia un interès per deixar de banda el marc nacional com a espai dominant dels estudis sobre la Gran Guerra en favor d’una idea transnacional del conflicte que busca els paral·lelismes en les diverses societats implicades en el conflicte i els punts de contrast. Els darrers treballs han posat molta atenció així a la història comparada, i els temes predilectes han estat el paper de les dones als diferents països durant la Gran Guerra, la història urbana comparada, la qüestió dels refugiats, els moviments transnacionals de població i l’impacte de la Gran Guerra a espais del planeta allunyats del marc europeu, com els països africans, la Índia o el Llunyà Orient. També en aquest cas, l’Historial de la Grande Guerre de Péronne ha integrat en les seves recerques aquestes perspectives transnacionals que en cap cas anul·len altres perspectives anteriors.

​

 

​