Una història social del conflicte
Desprès de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i en el nou context de reconstrucció material de postguerra i remodelació de les mentalitats, es va anar obrint pas una preocupació pels aspectes socials en els estudis sobre la Primera Guerra Mundial. Ara, els soldats i els grups socials lligats al conflicte van passar a ser l’objecte d’estudi predilecte. Els historiadors d’aquesta generació van tenir accés a noves fonts d’arxiu i es
vincularen sovint als Annales o als corrents historiogràfics marxistes. En aquest període, la preeminència que havia tingut l’anàlisi de la diplomàcia i la política quedà supeditada a l’interrogant social; dit d’una altra manera, pels historiadors d’aquesta tendència, les qüestions polítiques i diplomàtiques no podien ser compreses sense tenir en compte les relacions socials que les condicionen i les dinàmiques econòmiques que per aquests historiadors van estar al darrere de la Gran Guerra, sovint interpretada com una guerra imperialista fruit de les friccions entre les potències pel domini econòmic. En aquest període, van aparèixer treballs que analitzaren la conflictivitat social, els grups socials immersos en el conflicte, els treballs del britànic James Joll lligats a la història de les mentalitats, l’anàlisi de Guy Pedroncini sobre els motins al front l’any 1917, estudis sobre la opinió pública i sobre la literatura de guerra dels italians Brunello Vigezzi i Mario Insenghi, etc. La preocupació per integrar els aspectes socials del conflicte a l’anàlisi historiogràfic va estar també molt present en l’obra del francès Marc Ferro, qui no obstant es considerava a sí mateix deixeble de Pierre Renouvin i també de Fernand Braudel. Altres historiadors que es van preocupar per la dimensió social en els seus treballs van ser Jean-Jacques Becker a França o Jay Winter als Estats Units.
Altrament, cal dir que en aquest període a la historiografia alemanya es va produir una forta controvèrsia.
Dones alemanyes en una fàbrica de producció de mines (1917)
Font: Europeana
El traumatisme produït a Alemanya pel nazisme i la destrucció material durant la Segona Guerra Mundial va abocar a l’historiador Fritz Fischer a discutir sobre la implicació del Kaiserreich en l’esclat de la Gran Guerra del 14. Per Fischer, la culpabilitat alemanya era clara, com va tractar de demostrar a la seva obra del 1961 Griff nach der Weltmacht, enfrontant-se a la resta d’historiadors alemanys, que difícilment podien acceptar la idea que Alemanya hagués propiciat l’esclat del conflicte.
Historiadors d’aquesta tendència social: Marc Ferro, Jean-Jacques Becker, Antoine Prost, Jürgen Kocka, Jay Winter, John Horne, James Joll, Guy Pedroncini, Brunello Vigezzi.
Bibliografia
